Feeds:
Entrades
Comentaris

Un grup de membres de les Trementinaires de Vallcarca vem tenir l’ocasió de visitar la Llotja de Barcelona a mans de la gent de PEIX AL PLAT (http://www.elpeixalplat.com/ca/)
Treballen tant en la divulgació del consum responsable com en la venda de cistelles de peix fresc, de proximitat i de temporada, procedent de les llotges catalanes. Promouen el consum d’espècies comercialment poc conegudes (“recuperades”), que per tant no estiguin sobreexplotades i que hagin estat capturades amb tècniques de pesca al més respectuoses possibles amb el mar i, per tant, més sostenibles. Així mateix, no comercialitzen peixos de cultiu, taurons o peixos per sota de les seves talles mínimes legals de captura.
L’Anna va ser la nostra guia d’una ruta molt completa per seguir el recorregut del peix, del mar fins a la nostra taula. Vem descobrir els diferents tipus d’embarcacions i arts de pesca utilitzades per a la captura de diferents espècies (encerclament, arrossegament, tresmalls, etc.) vem tenir contacte amb la vida quotidiana dels pescadors i vem poder veure amb els nostres propis ulls què li passa al peix un cop desembarcat a terra. Un cop a la llotja vem aprendre a reconèixer les diferents espècies i vem viure d’aprop la subhasta.
A la llotja de Barcelona quedem només dues barques de pesca artesana, però hem pogut veure de primera mà que també és possible consumir peix de forma responsable!!!
Aquí teniu un recull de fotos de la visita,

P1270534P1270532P1270537P1270542P1270544P1270547P1270548P1270549P1270551P1270553P1270554P1270555

No hem rebutjat l’oferiment amorós que ens han fet. Aquest seria el sentit de la frase feta Ens van donar carbassa. Nosaltres agafem el sentit real de la frase i ja entendreu el perquè. A la cooperativa anem descobrint varietats, espècies i sobretot fruites i verdures de temporada.

Respecte les carbasses n’estem aprenent moltes coses. La carbassa és una verdura dolça, plena de minerals i vitamines i amb unes propietats terapèutiques molt interessants. Diuen que es va començar a conrear a l’Àsia meridional, i que d’allà va passar al continent americà. Al segle XV els espanyols la van introduir a Europa. Al nostre país no és gaire popular, segurament perquè és una murga haver-la de pelar però a les Trementinaires de Vallcarca no ens fa gens de mandra i fem unes receptes per llepar-se als dits.

Hi ha més de 860 varietats diferents de carbassa, però a Catalunya en trobarem sobretot dues: la carbassa de rabequet, que és la de tota la vida; i la de violí, més petita, en forma de cacauet i més còmoda de tallar. Hi ha carbasses tot l’any, però de varietats i gustos diferents: les d’estiu, per exemple, són una mica més amargues que les d’hivern, que solen ser més dolces. Hi ha tantes formes de preparar la carbassa com països on es cultiva. És bo saber que de la majoria de carbasses d’estiu se’n pot menjar la pell, ja que és molt més fina que en les carbasses d’hivern. Amb la polpa de la carbassa podem preparar sopes cremoses, farcir raviolis, fer curri indi o estofats amb xili a l’estil mexicà. Tant la podem fregir com presentar amb forma de puré amb all o gingebre. En rebosteria també s’utilitza per elaborar cabell d’àngel i pastissos. El cabell d’àngel es podria considerar com la confitura de carabassa. Aquest dolç s’utilitza típicament per a farcir pastissos, ensaïmades, coques i tortells.

Aquest hivern la UF 14, l’Anna, en Jordi i família ens ha portat unes carbasses boníssimes del seu hortet de Bagà (a la comarca del Berguedà).

En el blog de la nostra amiga Laura Solanilla trobareu una recepta boníssima de cabell d’àngel fetes amb aquestes carbasses:

http://cuinejar.blogspot.com.es/2014/12/cabell-dangel.html

Espero que us agradi,

IMG_4946 IMG_4936

Fa just fa un any vem fer una visita a Tuixent i vem visitar el Museu de les Trementinaires. La visita al Museu ens va permetre conèixer qui eren les trementinaires (l’origen del nostre nom), quines herbes i remeis comercialitzaven i com organitzaven les seves rutes, sempre a peu, des de la vall de la Vansa i Tuixent, fins a les terres planes de l’interior i el litoral de Catalunya.
L’ofici de trementinaire va ser una activitat exclusiva de la vall de La Vansa i Tuixent, a la comarca de l’Alt Urgell, que es va desenvolupar durant el segles XIX i XX. Les trementinaires, eren dones de la vall que es dedicaven a la venda ambulant d’herbes i remeis (la Trementina) que recollien i elaboraven. Marxaven a vendre un o dos cops a l’any.
La Sofia Muntanyer d’Ossera va ser la darrera trementinaire, últim viatge el va fer el 1983.
En aquesta visita vem tenir la sort de conèixer també la gent de l’Herboristeria Nogué, que precisament són d’Ossera.
L’herboristeria Nogué és una empresa familiar que ens ofereixen una selecció d’herbes aromàtiques i herbes medicinals. Està situada a 1200 m d’alçada al Pirineus Lleidatà. El Clima de muntanya i l’acurat treball artesà, plantació, recol•lecció, assecat i manipulació ens garanteix unes plantes medicinals i aromàtiques amb tot el seu aroma i millors propietats.
Des d’aquest mes de desembre ja tenim els seus productes a la cooperativa i hem estrenat el racó de les Trementinaires on podem trobar:
Infusions envasades en bossa:
Tisana Bonanit,
Tisana Hivern
Tisana Bonprofit
Tisana Muntanyenca
Tisana Fresca
Menta Piperita
Taronjina
Menta Poleo
Farigola
Romaní
Sàlvia
Camamilla
Manzanilla de Mahon
Malva
Herbabona
Te de Roca
Herbes aromàtiques en pot de vidre:
Herbes per amanida
Herbes per carn a la brasa
Herbes per carn (provençal)
Herbes per peix
Herbes per pizza i pasta
Herbes per sopa
Alfàbrega
Sajolida
Farigola
Sàlvia
Romaní
Estragó
Julivert
Apí
Anet
Menta per cuinar
Sal Aromàtica
Sal amb Bolet
Amb aquesta nova incorporació de més de 30 productes anem ampliant la gran família de les Trementinaires de Vallcarca!!! Racó TRE

Actualment, el sabó continua sent una de les eines més eficaces utilitzades per a la neteja personal i per a la neteja d’utensilis, roba, etc. La producció de sabó es remunta a l’antiguitat, i la seva reacció química és una de les més antigues que es coneixen.

Ens pica la curiositat i hem decidit provar de fer-lo nosaltres i a veure què passa…

Ja ha arribat el dia!

És divendres, sortim de l‘escola amb tota la colla i cap al local de les Trementinaires de Vallcarca. Ho tenim tot apunt: els pots de vidres, els motlles de plàstic reciclats, els pals de fusta per remenar, els guants, les ulleres de protecció, l’oli reciclat i la sosa càustica. Volem provar d’afegir-hi també infusions, espècies i algunes essències… Així doncs, fem el primer taller de sabons a la cooperativa.

La proporció bàsica que hem seguit és: 300 ml. d’aigua+ 360 ml d’oli+6 cullerades de sosa

Un cop tenim la barreja feta, amb les proporcions exactes d’aigua, oli i sosa, amb molta il·lusió i paciència, comencem a remenar durant 30 minuts amb els pals de fusta. Després ho posem als motlles i ho deixem refredar com a mínim 30 dies. N’hem fet amb canyella, amb flors de camamilla, amb infusió de fruits vermells, amb essència de vainilla, etc. Quina bona pinta i quina oloreta!!!

D’aquí uns dies tindrem el resultat, ens ha sortit una bona producció: 17 sabons grans, 20 de mitjans i 5 de petits.

Si els voleu provar ens trobareu el 31 de maig a la Creueta del Coll a les festes de la Primavera Verda del Coll.

El taller tot un èxit pels grans i pels petits, segur que repetim! 

Imatge

ImatgeImatgeImatge

 

Fa dies que volíem escriure aquest petit post, perquè estem molt, molt orgulloses de formar part de PAM A PAM, el primer mapa col·laboratiu de la ciutat de Barcelona, que mostra punts de consum responsable i economia solidària.

Es tracta d’una iniciativa de la ONG SETEM, amb la intenció de visibilitzar el consum alternatiu i sostenible que ja existeix a la nostra ciutat, i demostrar que aquest altre món possible s’està construïnt, i que cada cop són més les opcions i alternatives d’una econòmica justa i solidària.

Una pàgina web que ens ajudarà a conscienciar-nos de la importància que té plantejar-se què i on comprem el que mengem, en quines condicions s’ha fabricat el què vestim o quin banc “té cura” dels nostres diners.

Perquè les decisions que prenem en el dia a dia també són decisions polítiques, i no només anar a votar cada quatre anys a les urnes. No cal que tothom formi part d’una cooperativa de consum (tot i que és una molt bona opció 😉 ), però sí que podem tenir en compte que els productes que comprem siguin de temporada i de comerç local. O la roba que vestim que no sigui fabricada a països on es vulneren els drets humans i laborals de les persones treballadores. O el banc que té els nostres diners, que no inverteixi en el lucratiu negoci de la venda d’armament. Petites decisions, al nostre abast.

Us convidem a conèixer totes les opcions que tenim en aquest web tan necessari!

Image

Hummus de carbassaIngredients

  • 1 carbassa cacahuet de aprox. 1,2kg, sense pell i tallada en trossos
  • 3 cullerades d’oli d’oliva
  • 1 cullerada petita de canyella mòlta
  • ½ cullerada petita de sal
  • 70g tahina
  • 120g iogurt grec
  • 2 grans d’all petits, sense pell i triturats
  • 1 cullerada petita de sèsam blanc (i si en teniu, també negre)
  • 1½ cullerades petites de xarop de dàtil (també pot ser d’auró)
  • 2 cullerades de coriandre tallat

Preparació

Escalfar el forn a 180º C. Posar la carbassa en un recipient per enfornar, untar amb l’oli i afegir-hi la canyella i la sal. Barrejar-ho tot bé. Cobrir el recipient amb paper d’alumini i cuinar 70 minuts o fins que la carbassa estigui ben feta i daurada. Remoure la carbassa un cop mentre es cou. Treure del forn i deixar refredar una mica.

Passar la carbassa a un bol, afegir-hi la tahina, el iogurt i l’all. Batre (amb un mini pimer o a mà amb un aixafador) fins tenir una pasta espesa.

Servir la carbassa en un plat i posar-hi les llavors de sèsam, el xarop i el coriandre.

 
 
Font original: http://www.theguardian.com/lifeandstyle/2011/sep/09/butternut-tahini-spread-batata-recipes

Presenteu la vostra UF. Qui la formeu? A què us dediqueu? Quan fa que sou Trementinaires?

Som la UF4 formada per 4 membres. El Jeps, l’Eulàlia i els petits de la casa: el Gerard que té 8 anys i la Mireia que en té 6.

Tots dos hem fet el canvi de treballar en empreses privades a treballar en el món de les ONG. Ara molt tocat per la crisi però seguim al peu del canó amb molta energia.

P1220152 P1220308 P1220587

Què us va motivar a apropar-vos a Trementinaires? Teníeu alguna experiència prèvia d’aquest tipus, en cooperatives, grups assamblearis, centres cívics, grups veinals…?

Ja els anys 2004-2005 érem membres de l’Ateneu Rosa de Foc, participàvem a XAINGRA (Xarxa intercanvis de Gràcia) i a la cooperativa la Gleva. En aquells temps hi havia pocs grups de consum i les llistes d’espera eren de més de 2 anys! Aquest fet i un cop agafada una mica d’experiència a la Gleva, ens va fer plantejar-nos crear un nou grup als barris del Nord de Gràcia. Estem a Trementinaires des del seu inici. De fet, el Jeps és membre fundador i va ser el 2008 quan ens vem posar en marxa, convocant a la gent de les llistes d’espera d’altres cooperatives de Gràcia i mica en mica i amb moltes reunions es va començar a gestar el projecte. Per nosaltres formar part de les Trementinaires és un somni fet realitat…

Als inicis érem només 8UF i ens trobàvem en un garatge del Coll que ens va deixar una veïna. Un any i mig després amb molta perseverància per part de tots els membres vem trobar el nostre local, on després de molta feina d’adequació de les instal·lacions ens va permetre començar a tenir productes en estoc, fresc, i fer el salt de cistella tancada a cistella oberta.

Què feu a la cooperativa? Què és el que més us agrada de ser a una cooperativa de consum? I el que menys?

En Jeps és el membre més actiu de la UF4. Actualment forma part de la comissió d’economia però també ha passat per benvinguda, logística, compres….. Jo, l’Eulàlia no hi sóc tant visible però sempre intento fer un cop de mà, actualitzant el blog i sobretot aprofitant les meves dots organitzatives quan fa falta un cop de mà. En Gerard i la Mireia també són molt actius. Des de ben petits que ajuden a fer els torns i els hi encanta preparar les cistelles. A través del torn han après un munt de noms i varietats de fruites i verdures, hem fet matemàtiques i el Gerard amb 7 anys ja manegava la mar de bé el full de càlcul de les comandes.

A casa l’única cosa que no ens agrada es no poder menjar tomàquets a l’hivern!!! Sort que a l’estiu vem fer un taller de conserva i així en podem tenir tot l’any.

Veieu viable iniciatives com les cooperatives de consum, o el consum d’aliments ecològics i respectuosos amb l’entorn i de proximitat en un context socioeconòmic com l’actual?

Només cal veure la gran proliferació de cooperatives en aquests darrers 5 anys. L’entorn actual ha posat de manifest que només així les coses poden canviar. El Gerard sempre recorda la frase del capità enciam: “els petits canvis són poderosos”. I les noves generacions són el fruit de l’educació d’ara, per això per nosaltres és tant important involucrar els nostres fills en el dia dia de la cooperativa. Creiem que una altra forma de consum és possible. Nosaltres amb dos fills, ja fa 7 anys que intentem no trepitjar un supermercat. I ara amb més motiu perquè a la cooperativa ja tenim productes de neteja!

Com us imagineu el consum en la nostra societat d’aquí a cinc anys?

Com hem comentat abans, tot és un somni fet realitat, així doncs perque no continuar somniant? No ens podem conformar amb el que som, tenim que somiar amb el que volem i com volem arribar. Les cooperatives de consum actualment tenen una gran representació i són ja molts projectes consolidats. Si continuem esforçar-nos, autogestionant-nos, aprenent, compartint i ampliem a nous àmbits d’acció, amb els mateixos criteris que ens han fet començar, veiem un futur esperançador.

Cada cop existeixen més alternatives reals de consum que comencen a tenir incidència en els mercats. Des de la Banca ètica, passant per comercialitzadores elèctriques, assegurances i fins i tot nous projectes de telèfons fabricats sota els criteris del comerç just…http://www.fairphone.com