Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘0.- De què va tot això? Qui som?’ Category

Presenteu la vostra UF. Qui la formeu? A què us dediqueu? Quan fa que sou Trementinaires?

Som la UF4 formada per 4 membres. El Jeps, l’Eulàlia i els petits de la casa: el Gerard que té 8 anys i la Mireia que en té 6.

Tots dos hem fet el canvi de treballar en empreses privades a treballar en el món de les ONG. Ara molt tocat per la crisi però seguim al peu del canó amb molta energia.

P1220152 P1220308 P1220587

Què us va motivar a apropar-vos a Trementinaires? Teníeu alguna experiència prèvia d’aquest tipus, en cooperatives, grups assamblearis, centres cívics, grups veinals…?

Ja els anys 2004-2005 érem membres de l’Ateneu Rosa de Foc, participàvem a XAINGRA (Xarxa intercanvis de Gràcia) i a la cooperativa la Gleva. En aquells temps hi havia pocs grups de consum i les llistes d’espera eren de més de 2 anys! Aquest fet i un cop agafada una mica d’experiència a la Gleva, ens va fer plantejar-nos crear un nou grup als barris del Nord de Gràcia. Estem a Trementinaires des del seu inici. De fet, el Jeps és membre fundador i va ser el 2008 quan ens vem posar en marxa, convocant a la gent de les llistes d’espera d’altres cooperatives de Gràcia i mica en mica i amb moltes reunions es va començar a gestar el projecte. Per nosaltres formar part de les Trementinaires és un somni fet realitat…

Als inicis érem només 8UF i ens trobàvem en un garatge del Coll que ens va deixar una veïna. Un any i mig després amb molta perseverància per part de tots els membres vem trobar el nostre local, on després de molta feina d’adequació de les instal·lacions ens va permetre començar a tenir productes en estoc, fresc, i fer el salt de cistella tancada a cistella oberta.

Què feu a la cooperativa? Què és el que més us agrada de ser a una cooperativa de consum? I el que menys?

En Jeps és el membre més actiu de la UF4. Actualment forma part de la comissió d’economia però també ha passat per benvinguda, logística, compres….. Jo, l’Eulàlia no hi sóc tant visible però sempre intento fer un cop de mà, actualitzant el blog i sobretot aprofitant les meves dots organitzatives quan fa falta un cop de mà. En Gerard i la Mireia també són molt actius. Des de ben petits que ajuden a fer els torns i els hi encanta preparar les cistelles. A través del torn han après un munt de noms i varietats de fruites i verdures, hem fet matemàtiques i el Gerard amb 7 anys ja manegava la mar de bé el full de càlcul de les comandes.

A casa l’única cosa que no ens agrada es no poder menjar tomàquets a l’hivern!!! Sort que a l’estiu vem fer un taller de conserva i així en podem tenir tot l’any.

Veieu viable iniciatives com les cooperatives de consum, o el consum d’aliments ecològics i respectuosos amb l’entorn i de proximitat en un context socioeconòmic com l’actual?

Només cal veure la gran proliferació de cooperatives en aquests darrers 5 anys. L’entorn actual ha posat de manifest que només així les coses poden canviar. El Gerard sempre recorda la frase del capità enciam: “els petits canvis són poderosos”. I les noves generacions són el fruit de l’educació d’ara, per això per nosaltres és tant important involucrar els nostres fills en el dia dia de la cooperativa. Creiem que una altra forma de consum és possible. Nosaltres amb dos fills, ja fa 7 anys que intentem no trepitjar un supermercat. I ara amb més motiu perquè a la cooperativa ja tenim productes de neteja!

Com us imagineu el consum en la nostra societat d’aquí a cinc anys?

Com hem comentat abans, tot és un somni fet realitat, així doncs perque no continuar somniant? No ens podem conformar amb el que som, tenim que somiar amb el que volem i com volem arribar. Les cooperatives de consum actualment tenen una gran representació i són ja molts projectes consolidats. Si continuem esforçar-nos, autogestionant-nos, aprenent, compartint i ampliem a nous àmbits d’acció, amb els mateixos criteris que ens han fet començar, veiem un futur esperançador.

Cada cop existeixen més alternatives reals de consum que comencen a tenir incidència en els mercats. Des de la Banca ètica, passant per comercialitzadores elèctriques, assegurances i fins i tot nous projectes de telèfons fabricats sota els criteris del comerç just…http://www.fairphone.com

Read Full Post »

Presenteu la vostra UF. Qui la formeu? A què us dediqueu? Quan fa que sou Trementinaires?

Hola a todos, somos la UF13, posiblemente una de las más heterogéneas de la cooperativa. Estamos formados por integrantes de todo tipo, tamaño y especie.

Empezando por los adultos con derecho a voto, en primer lugar tenemos a Raquel, una activista radical, que es la “factotum” de que estemos incorporados en Trementinaires. De ella es la fuerza que impulsa a la UF a ser mejores ecologistas, consumidores más responsables, más conscientes de esta realidad incoherente y a que pasemos el aspirador por casa cada cierto tiempo (amén de una excelente cocinera). En el ámbito profesional se dedica a luchar contra el mal a través del documental social en QUEPO. En segundo lugar viene el que suscribe, Israel, biólogo y bioquímico de formación. Soy el típico ecosostenible radical de boquilla, de esos que salvan el planeta solo y solo si no representa mucho esfuerzo, pero que bajo un biotipo adecuado -y Trementinaires lo es- se pone a ello. En el tema profesional, lucho por el mal (para equilibrar a Raquel) en una empresa de prevención de riesgos laborales.

El resto de la UF está compuesta por una gata radical (Atia Balba Cesonia, su solo nombre ya lo es) y un neonato radical, Alex (por su consumo irresponsable y masivo de leche materna).

ImageImage

Nuestra entrada en Trementinaires es relativamente reciente, el pasado septiembre, pero nos parece que fue hace más tiempo, por lo bien acogidos que hemos sido y el buen ambiente que se respira.

Què us va motivar a apropar-vos a Trementinaires? Teníeu alguna experiència prèvia d’aquest tipus, en cooperatives, grups assamblearis, centres cívics, grups veinals…?

La motivación parte de dos líneas acción confluyentes. Por un lado una búsqueda de vías alternativas a esta sociedad de consumo absolutamente aberrante, donde lo ilógico y autodestructivo, prima sobre la lógica sostenibilidad ecólogica. Y por otra, la queja constante sobre la falta de sabor de la comida en general y del pollo en particular (os podéis imaginar quien abanderaba cada línea de acción, no coments!).

Fuera como fuere y ante nuestra futura mater-paternidad, no podíamos más que unirnos a este proyecto, con la sana intención de aportar un poco de sensatez a nuestras vidas y dar un ejemplo vivo a nuestro hijo.

Se puede y se debe, aunque sea a pequeña escala, modificar nuestros comportamientos diarios para hacer un mundo mejor. Y ser un trementinaire es una forma tan buena como otra para ponerse en marcha.

Què feu a la cooperativa? Què és el que més us agrada de ser a una cooperativa de consum? I el que menys?

La pregunta ofende, somos unos de los blogueros! Bueno, mejor dicho Raquel es la bloguera. El resto de la UF no tiene ni repajolera de moverse en las redes sociales y se conforma con hacer chistecillos fáciles, mamar y rascar el sofá. Eso sí, cada uno lo suyo.

¿Qué nos gusta más? Ummmmm…creo que el saber que aunque sea a un nivel ínfimo, nos salimos de las imposiciones del sistema, consumimos responsablemente, apoyamos proyectos que creemos avanzan en términos de ecología y respeto por el entorno, que intentamos (es difícil) que nuestro consumo sea saludable, de proximidad y aportando recursos al productor, y no inflando las sacas de innumerables intermediarios parasitarios, y muchos otros intangibles, que a veces no se ven pero que ahí están (debates, asambleas, paelladas verdes, etc…)  Ah! Me olvidaba… y el buen rollito!

¿Lo que menos? Que hagamos lo que hagamos, sea el día que sea, juegue el Barça o lluevan chuzos de punta…SIEMPRE nos toca hacer turno el día de la asamblea!!!!!

Veieu viable iniciatives com les cooperatives de consum, o el consum d’aliments ecològics i respectuosos amb l’entorn i de proximitat en un context socioeconòmic com l’actual?
¿Viables? No, imprescindibles! si no qué narices estaría haciendo la UF13 subiendo el puerto de la calle Rubens con el carro al hombro cada semana????

Com us imagineu el consum en la nostra societat d’aquí a cinc anys?

Opción A: La sociedad se da cuenta de que con el patrón de consumo actual, la pifiamos a base de bien. Se da un giro radical al tema, repartimos la riqueza. Empezamos a salir del pozo y la humanidad comienza a parecerse algo a su propia definición.

Opción B: ¿Habéis visto El Planeta de los Simios?

Read Full Post »

Presenteu la vostra UF. Qui la formeu? A què us dediqueu? Quan fa que sou Trementinaires?

Som la Liuma (11 anys) i la Leila (39 anys). La Liuma estudia a primaria, toca la bateria i balla com una papallona. La Leila, o sigui jo, em dedico a vàries activitats més o menys remunerades que van des de la música a la traducció. Fa poc he engegat un nou projecte que consisteix en una central d’abastiment de detergents ecològics a cooperatives de Barcelona. Som una família monoparental del barri i portem a Trementinaires uns 5 anys.

Leila

Liuma

Què us va motivar a apropar-vos a Trementinaires? Teníeu alguna experiència prèvia d’aquest tipus, en cooperatives, grups assamblearis, centres cívics, grups veinals…?

Vaig decidir formar part de Trementinaires perquè sempre m’han interessat els temes lligats a la ecologia, la sobirania alimentaria i el consum responsable. He treballat com a educadora ambiental durant un temps i he decidit que havia arribat el moment de prendre una decisió pel que feia els meus hàbits de consum i tot just vaig conèixer una persona del barri que em va parlar de la recent creació d’aquest projecte, així que no m’ho vaig pensar dues vegades!

Què feu a la cooperativa? Què és el que més us agrada de ser a una cooperativa de consum? I el que menys?

A més del torn que em toca una vegada al mes durant el qual reparteixo les comandes a les cistelles de les unitats familiars de la cooperativa, estic al comando benvinguda, és a dir,  li explico a les persones que estan interessades a les nostres activitats en qué consisteix el nostre projecte i qué s’ha de fer per entrar a formar-ne part. També participo a les iniciatives que fem com a cooperativa al nostre barri (soc una màquina pelant cebes!)

El que m’agrada és que em fa sentir part activa tant del meu barri com d’un canvi que s’està produint a nivell global. També penso que el fet que la meva filla pugui tenir la oportunitat de saber que hi ha altres modalitats de consum que no fan mal al medi ambient ni a la societat és una bona oportunitat per sensibilitzar-se en aquests temes. Un altre aspecte que m’agrada és el fet de formar part d’un col·lectiu de gent de totes les edats que ve de realitats diferents, ho trobo molt enriquidor.

Veieu viable iniciatives com les cooperatives de consum, o el consum d’aliments ecològics i respectuosos amb l’entorn i de proximitat en un context socioeconòmic com l’actual?

Veig aquest tipus de projectes com un granet de sorra per un canvi que s’anirà produint amb el temps. Sembla que cada vegada hi hagi més gent que es va adonant d’aquesta realitat i que s’involucra en experiències similars. Soc conscient que de moment la nostra elecció de consum té una influència casi nul·la si la comparem amb to el poder que té la manera de consumir que té la societat en general, però veig que amb la crisis la gent s’esta plantejant coses, fet que em dona unes esperances que fa cinc anys no tenia.

Com us imagineu el consum en la nostra societat d’aquí a cinc anys?

Malauradament no crec que els resultats es vegin en 5 anys, tot i que segurament cada vegada hi haurà més projectes tant de producció com de consum responsable i conscient.

Read Full Post »

Presenteu la vostra UF. Qui la formeu? A què us dediqueu? Quan fa que sou Trementinaires?

La UF10 la formem l’Aline (joiera i biòloga) i en Ricardo (gestor cultural i músic frustrat). Els dos som de Mèxic i portem cinc anys a Barcelona ― tres i mig dels quals hem format part d’aquesta bella aventura que es diu Les Trementinaires de Vallcarca.

UF10 Aline-Rik

Què us va motivar a apropar-vos a Trementinaires? Teníeu alguna experiència prèvia d’aquest tipus, en cooperatives, grups assamblearis, centres cívics, grups veinals…?

Des de que vam arribar a Barcelona el 2007 vam estar buscant opcions de consum responsable i alternatiu que recolzessin el comerç just, ètic i de proximitat. Així que quan vam descobrir el món del cooperativisme a la ciutat ens hi vam quedar enganxats. Després de molt buscar, vam trobar Les Trementinaires al nostre barri i des d’aleshores hi som un parell de Trementinaires més. Aquesta és la nostra primera experiència d’aquest tipus i estem aprenent i gaudint moltíssim.

Què és el que més us agrada de ser a una cooperativa de consum? I el que menys?

El millor de formar part d’una cooperativa com Les Trementinaires és saber que no estem sols i que hi ha molta més gent que està buscant formes alternatives i col·lectives de fer les coses i que junts ho podem aconseguir.

Veieu viable iniciatives com les cooperatives de consum, o el consum d’aliments ecològics i respectuosos amb l’entorn i de proximitat en un context socioeconòmic com l’actual?

El món sense cooperació ni responsabilitat no té cap sentit i menys en un context socioeconòmic com l’actual on sembla que tot està dictat pels interessos econòmics d’uns quants i no hi ha cap respecte per la vida i les necessitats dels altres o la naturalesa. Formar part d’una cooperativa de consum ens ha permès comprovar de primera mà que hi ha altres maneres alternatives, eficients i realitzables d’organització col·lectiva, i que no tot ha de ser com dicten les grans multinacionals, els bancs, “els mercats” o, fins i tot, els polítics ― que fa molt de temps que no ens representen.

A més, aquesta oportunitat ha reforçat la nostra idea de que el més important per fer un canvi en el món és començar per nosaltres mateixos: no hem d’esperar que hi arribi algú per fer canvis i arreglar-nos la vida, cal ser actius i perseguir allò que creiem que és correcte i millor ― nosaltres mateixes hem de ser el canvi, i quina millor manera que junts, cooperant.

Com us imagineu el consum en la nostra societat d’aquí a cinc anys?

Malauradament el més segur és que d’aquí a cinc anys el consum sigui igual o pitjor que avui. La manca d’educació (en el sentit d’aprendre a pensar i no només memoritzar i seguir ordres) i la desinformació de molta gent — degudes ambdues coses a les miserables polítiques i l’adoctrinament als que estem sotmesos per les esferes polítiques i empresarials que només volen obtenir beneficis econòmics a costa de les classes treballadores, mitjanes i baixes, i la naturalesa sense assumir cap responsabilitat — l’únic que fan és que sigui molt difícil adonar-se, qüestionar i reflexionar sobre allò que passa al nostre voltant.

Per això, la nostra feina com a cooperativa consisteix precisament en fer veure a la gent del nostre entorn que sí hi ha alternatives, que sí és possible un món millor, més just i més ètic on totes i tots hi som co-responsables i co-beneficiaris — només cal que totes i tots treballem col·lectivament per construir-lo.

Read Full Post »

Presenteu la vostra UF. Qui la formeu? A què us dediqueu? Quan fa que sou Trementinaires?

Hola, em dic Giovanni i actualment sóc l’únic integrant de la UF16. Com es pot endevinar del nom, sóc d’origen italià i visc a Barcelona des del 2005. Aquí, potser per facilitat i rapidesa o potser també pel sobrenom de Giovanni van Bronckhorst (jugador del Barça en la temporada 2003-2007) tothom em diu Gio. Professionalment sóc químic computacional i em dedico a la recerca en camp farmacèutic. Visc en aquest barri tan bonic i peaceful, on he pogut trobar la meva dimensió barcelonina, des de fa uns 2 anys i mig, però vaig conèixer als Trementinaires al març de 2012 i vaig entrar al projecte immediatament.

Image

Què et va motivar a apropar-te a Trementinaires? Tenies alguna experiència prèvia d’aquest tipus, en cooperatives, grups assamblearis, centres cívics, grups veinals…?

 Ja feia temps que buscava un grup de consum crític i responsable i quan vaig conèixer als Trementinaires em va semblar un projecte essencial des del primer moment. Som un grup molt heterogeni i suposo que cada persona te motius diferents per formar part de la cooperativa. Jo en formo part bàsicament per 2 motius principals: un polític i l’altre ecologista que de fet són respostes a parts diferents del mateix problema. Crec que l’actual moment històric fa evident cada dia més de la no-sostenibilitat i l’absurditat del actual model econòmic, polític i social: el capitalisme/consumisme salvatge.

Des del punt de vista polític avui en dia veig essencial practicar un consum crític i responsable amb l’objectiu de canviar l’actual sistema de producció i distribució. Amb l’actual sistema la quasi-totalitat del profit de bens bàsic, com els aliments, està en mans dels grans grups de distribució i de les grans superfícies comercials deixant un marge ridícul als petits i mitjans productors als quals sovint convé més deixar fer malbé els aliments en els camps que recollir-los: abominable!

Des del punt de vista més ecologista, si volem deixar alguna esperança de sobreviure als nostres fills i a les generacions futures, trobo fonamental que apostem pel consum de productes de proximitat i, a ser possible, ecològics.

Encara que no fa molt (des del març 2011) faig part també de un altra cooperativa: Som Energia. Aquesta és una cooperativa de consum i producció d’energia d’origen 100% renovable que representa una alternativa neta i viable a l’oligopoli de les grans comercialitzadores elèctriques.

Què és el que més t’agrada de ser a una cooperativa de consum? I el que menys?

El que més m’agrada és sentir que formo part d’un quelcom autogestionat i funcional que per una banda fa arribar productes de qualitat i proximitat a la meva taula i per un altra, aporta un petit gra de sorra pel canvi d’aquesta societat. El que m’agrada menys? Mmmm, ara com ara no sabria què dir; la veritat és que no li veig molts desavantatges.

Veus viable iniciatives com les cooperatives de consum, o el consum d’aliments ecològics i respectuosos amb l’entorn i de proximitat en un context socioeconòmic com l’actual?

No només veig viables les iniciatives com les cooperatives de consum, sinó que les veig necessàries. Pel que fa al consum d’aliments de proximitat, com he dit a sobre, crec que aquesta sigui l’única alternativa viable si no volem extingir-nos com a espècie del planeta terra. Pot ser que això soni molt fort, exagerat i “extremista”, però si ens informem bé veiem que aquí tot està fatal, i arribarà un dia en el qual les generacions futures no es podran creure les bogeries consumistes i sense sentit que hem estat fent durant anys.

Un anècdota: quan vivia a Itàlia la majoria dels tomàquets que trobava als supermercats venien d’Espanya. Ara que visc a Espanya als supermercats veig molts tomàquets que venen del Marroc. Quan vaig viure al Regne Unit els tomàquets venien de Itàlia… i no estem parlant de productes tropicals que només creixen en un determinat clima, estem parlant de tomàquets!!! Jo crec que tot això és una bogeria sense cap sentit. Te sentit només a una societat capitalista on l’important és el profit econòmic i no pas els productes o les persones.

Pel que fa el consum de productes ecològics cultivats respectant el medi ambient jo sóc òbviament partidari, tot i que penso que això és un privilegi. He llegit articles contraposats sobre el tema i sent crític, he de dir que no estic convençut de que el mètode de producció estrictament ecològic pugui assegurar l’alimentació per als 7,000 milions d’habitants actuals del planeta terra i per als 10,500 milions estimats pel 2040. Sobretot considerant la indústria de la carn i els cultius per l’alimentació del guanyat. No sé, les meves idees sobre aquest tema estan en evolució constant i necessito llegir més per arribar a una opinió més madura.

 Com t’imagines el consum en la nostra societat d’aquí a cinc anys?

M’agradaria contestar que me l’imagino més crític, conscient, de proximitat, etc. Però la veritat és que no penso que d’aquí a 5 anys canviarà tant. Segurament el món de les cooperatives de consum serà més poblat i l’alternativa que representem es consolidarà; però hi ha una gran part de la societat que per falta de temps, interès, coneixements o consciencia veu la nostra alternativa com a supèrflua, incòmoda i cara. Espero que la gent que formi part del món del consum crític (cooperatives, comerç just, etc.) tingui la capacitat de transmetre a la resta, les raons ecològiques, polítiques i socials d’aquesta elecció. Com a societat de consum globalitzada del segle XXI ho necessitem. Els motius sobren.

Read Full Post »

Les Trementinaires de Vallcarca

Som una cooperativa de consum agroecològic i crític, creada l’any 2008 i vinculada als barris del Coll i Vallcarca. Formada per persones que volem consumir de forma més responsable amb nosaltres mateixos (som el que mengem), amb el medi ambient i amb els pagesos i petits productors del nostre país.

Els dimecres és el dia que arriben els productes al local.  Ens organitzem a través de comissions i ens reunim en assemblea un cop cada dos mesos. Actualment la cooperativa està formada per 25 unitats familiars. Ens trobareu els dimecres de 18:00h a 21:30h, al local del carrer Aldea, 8. La comissió de Benvinguda us donarà tota la informació que necessiteu.

Read Full Post »

– Cada setmana fem una comanda de fruita i verdura fresca, làctics, pasta fresca i pa artesà. Els pagesos ens porten aquests productes directament al nostre local.

– També fem comandes de més tipus de productes com oli, carns, llegums, neteja…

– Ens coordinem amb altres cooperatives de consumidors per tal d’abastir-nos de productes que cal comprar en grans quantitats: oli d’oliva, femmecoupes, ecoperles, etc.

– Estem en contacte i, mica en mica,  ens anem implicant  amb xarxes socials que comparteixen els nostres criteris i objectius.

Read Full Post »

Older Posts »