Dissabte vam fer una visita per conèixer els beneficis de l‘aigua de mar a mans de La Fundació Aquamaris. A primera línia de mar, al cor de Badalona, i amb un dia espectacular ens trobem amb l’Oriol perquè ens expliqui les principals formes d’ús de l’aigua de mar.
Ens explica del beure, del cuinar, de l’ús terapèutic i fins i tot del rec. Atents i força sorpresos de les dades que ens dona, acabem amb moltíssimes ganes d’anar a recollir aigua. Ens endinsem, a través del pont del Petroli, a un mirador fantàstic de la ciutat habilitat l’any 2009, un passeig portes al mar. Amb la galleda, la corda i l’embut omplim les garrafes. D’aquí neix un nou comando a la Cooperativa: serà el comando sal? A la propera assemblea s’acabarà de batejar.
Abans de marxar no pot faltar un bon brindis amb aigua de mar amenitzat pel mestre Rigo!
Poder-nos reconciliar amb l’essència que ens ofereix el mar és una oportunitat per re connectar amb el nostre inconscient, per adonar-se i recordar-nos de la unicitat que existeix en la natura i per tant en tots els àmbits de la nostra vida.
L’aigua de mar es poèticament la metàfora perfecta que ens ajuda a prendre una comprensió holística i directa de tot el que ens rodeja. Aquesta conté tota la informació requereix per no oblidar qui som.
En la propera assemblea brindarem amb un xarrup d’aigua de mar. Salut!
Resum de la conferència
L’aigua de mar conté 80 elements de la taula periòdica.
Tots els elements que estan en blau es troben en diferents proporcions a l’aigua de mar.
L’Aigua de mar és 4 vegades més salada que el nostre cos, es a dir l’aigua de mar te 36 grams per litre i el cos te 9 grams per litre.
La proporció de l’aigua de mar fa milions d’anys quan van aparèixer els primers microorganismes tenia un dosificació de 9 grams per litre, la quantitat que te avui el nostre cos i el de la resta d’animals, però al llarg dels anys ha augmentat la mineralització degut a l’aportació de minerals dels rius.
L’aigua es pot prendre hipertònica, es a dir 36 grams per litre , és la proporció actual del mar. O be isotònica 9g per litre d’acord a les proporcions actuals del nostre cos i el mar prehistòric.
Forma de prendre-la:
Les quantitats màximes recomanables son 1/4 litre d’aigua de mar al dia de forma isotònica o hipertònica. Com més repartida al llarg del dia millor, per no sobrecarregar els ronyons. Es pot trobar la forma de prendre que t’agradi més (amb llimona, amb suc…).
Cuinant amb aigua de mar perds alguns minerals però tot i així incorpores molts més minerals que si li afegeixes sal comú als guisats, a més la qualitat de l’aigua és millor que la de l’aixeta clorada perquè biofísicament es troba desenergetitzada.
La sal actual
La sal refinada és tòxica donat que solament conte clorur sòdic, manquen la resta de minerals.
L’Oriol ens recorda la connexió entre els diferents minerals i la necessitat del nostre cos d’estar ben mineralitzat perquè la manca d’un mineral pot provocar que un altre mineral no sigui ben assimilat per el cos.
Recomana fer-nos nosaltres la sal perquè fins i tot la sal de mar ecològica que ens subministren no té tots els minerals que té originalment l’aigua de mar, degut als processos múltiples de decantació. En cada bassa de decantació desapareixen varietats de minerals per evaporació simple.
L’Aigua de mar regula l’equilibri entre els minerals del cos interactuant sinèrgicament connectant les cèl·lules.
Per cuinar
La quantitat de l’aigua de mar per cuinar depèn dels aliments, per exemple la pasta 20%, cal fer proves pel gust de cadascú, però mai posar 100 % aigua de mar perquè surt molt salada.
L’aigua de mar es un potenciador del sabor dels aliments i augmenta l’energia.
Hem d’aprendre a escoltar el nostre cos, a identificar la sensació quan ens falten minerals. Si ens passem d’aigua de mar el que tindrem és una diarrea.
D’on podem agafar aigua de mar?
Depèn del lloc on agafes l’aigua, la proporció de minerals serà diferent. Però te diversitat de minerals igualment.
No es recomana aigua de mar tractada per treure-li algun mineral (boro, per exemple) pels sistemes d’extracció i perquè poden descompensar altres minerals.
La podem agafar d’on vulguem. Amb sentit comú. Millor lluny dels emissaris de clavegueram i de les rieres.
Que no hagi plogut (4 dies després de ploure), que el mar no estigui remogut, si s’agafa a la vora del mar que estigui neta i a 50 cm sota la làmina d’aigua i no al fons.
Parts mes brutes del mar: a la superfície poden haver-hi olis i els metalls pesats precipiten al fons.
Com més endins, millor. Si hi ha roques, millor perquè hi haurà menys sorra, que de totes formes precipita al fons de l’ampolla.
Per obtenir-la de la fundació Aquamaris
Faciliten l’accés a l’aigua de mar. 50 € any. No certifiquen l’aigua. Soci col·laborador. La filtren (elimina alguns microorganismes, evita microalgues).
Les cooperatives tenen l’opció d’ associar-se amb la fundació, aportació és de 10€ per UF.
Sobre els envasos de plàstic: millor guardar-la en vidre, el plàstic al sol pot desprendre algunes substancies tòxiques, però és un mal menor.
Els peixos són el filtre del mar, seria convenient deixar de menjar peixos grossos que poden tenir quantitats importants de metalls, entre ells el mercuri.
Guardar-la a un lloc fosc, sec i fresc, per una bona conservació.
Si fa olor de mar: llençar-la, triga unes 2 setmanes en fer-se mal bé si te molts microorganismes.
Després si ja no s’ha fet mal be pot durar molt temps.
Si prens aigua en mal estat pots tenir una gastroenteritis. Els bitxos morts no són cap problema. Els bitxos podrits si, i es nota amb l’olor.
L’aigua d’Aquamaris prové del nivell freàtica, tenen un pou de 25 metres. Tenen dues tomes una que passa per un filtre de raigs d’infrarojos i l’altre sense, aquest últim conté mes microorganismes que són bons pel cos, cada soci decideix com la vol.
Els minerals són els mateixos en aigua viva que en aigua filtrada però la viva te microorganismes com el zooplàncton i fitoplàncton que acceleren l’absorció.
L’ Avantatge d’agafar-la del pou és sobretot quan hi ha temporal de mar perquè l’aigua no queda afectada. Inconvenient: temporal de pluja fa baixar una mica la concentració de sals.
No obstant ells creuen que lo ideal es agafar-la del mar en condicions meteorològiques adequades.
Per fer sal: safata de vidre pyrex. Pintada de negre per augmentar la calor a (amb esprai).
Es posa 1 dit d’aigua de mar i es deixa evaporar.
Es pot fer dins d’un hivernacle o bé sobre dels radiadors a l’hivern. Es pot tapar amb un drap perquè no hi entri la pols. En 1,5 dies aproximadament tens sal.
Ús terapèutic:
L’ús terapèutic és divers. Cal fer esment que a Managua hi ha hospitals que curen numerables malalties amb aigua de mar, malnutricions, psoriasis i moltes més. Podeu veure a internet entrevistes a la Doctora Teresa Ilari, ella ha promogut la instal·lació de dispensaris d’aigua de mar al llarg de Nicaragua i és una gran precursora dels beneficis curatius de l’aigua de mar.
Un exemple seria fer-se una diàlisis natural per osmosis:
En una banyera amb aigua calenta de l’aixeta hi afegim 3 o 4 kg de sal normal. Es recomana 1 cop per setmana. Extreus toxines. No cal q sigui de mar. 1 hora a la banyera. En persones que han fet quimioteràpia l’aigua queda negra. Mínim 36 grams de sal per litre (si et passes de sal no passa res).
Oferiment d’Aquamaris
Aquamaris es va oferir a venir a la cooperativa a fer la conferència pels que no van poder venir.
Reflexió final
Aquesta informació no és d’interès de les grans farmacèutiques, estic convençut que el poder curatiu de l’aigua de mar podria ajudar molt a eradicar la fam al món, només caldria transmetre aquest coneixement amb l’exemple propi.
L’exemple de la balena, el mamífer més gran de la terra que es nodreix filtrant tones d’aigua captant tots els nutrients del mar és senzillament revelador. Només cal un canvi de creences i recordar que som auto reparables, caldria reprendre la responsabilitat de la nostra salut.
Recull de fotos i web d’Aquamaris
Us deixem un recull de les fotos de la sortida, informació de la Fundació Aquamaris i una mica de bibliografia:
El poder curativo del agua de mar: Dr. Angel Gracia i DR. Hector Bustos-Serrano; editorial Morales i Torres editores, sl
La dieta del delfín; Ángel Gracia Rodrigo i Ángel Gracia Hidalgo
La cura de agua de mar: René Quinton; editorial Obelisco
Les Trementinaires de Vallcarca 
Deixa un comentari