Consum i territori

En el moment de participar en una cooperativa de consum agroalimentari, una de les premisses bàsiques és la de proximitat. Volem que els productes siguin ecològics, de proximitat, que provinguin en la mesura d’allò possible directament del productor, amb el que s’estableix una relació comercial de confiança. En aquesta entrada volem tractar la qüestió de la proximitat. Una de les primeres tasques és la de comprendre què és la proximitat. Se n’ha parlat molt de l’etiqueta “Km0” relacionada amb la també etiqueta de “Slow food”, però no s’ha establert una definició unívoca per referir-se’n. A més, el nostre entorn urbà i metropolità pateix d’una disponibilitat de productes de proximitat real molt reduïda. Dit això, en tant que consumidors, sempre valorem dels nostres proveïdors que estiguin tan a prop com sigui possible del nostre àmbit de consum, i per aquest motiu hem fet una primera aproximació a la distribució territorial dels nostres proveïdors.

(Per una visualització òptima premeu l’opció pantalla completa) Una de les primeres impressions és l’elevat nombre de proveïdors que alimenten la nostra cope. I sí, així és. Disposem d’una “oferta” de productes molt rica i aquest fet es tradueix en una localització molt variada de productors/proveïdors, de tal manera que si be és cert que es genera una mobilitat elevada dels productes per la poca concentració dels mateixos, també podem afirmar que l’impacte econòmic de la nostra cope, encara que sigui molt humil, arriba a molts indrets de la nostra geografia. Indrets en els que es localitzen projectes d’economia productiva que respecten i sovint milloren la gestió i ús del territori. Una segona lectura és la de la intensitat de consum, d’aquesta manera podem observar que més d’una tercera part del volum econòmic generat per la nostra cooperativa rau en el proveïdor de fruites i verdures, localitzat al Parc agrari del Baix Llobregat, la zona agrícola metropolitana sotmesa, al nostre entendre, a una més forta pressió urbanística. Altres proveïdors són més petits en volum si be hem comprovat que valoren molt positivament la nostra aportació al projecte i mantenim una relació constant que fa possible la seva pervivència en un entorn comercial i de consum agressiu i depredador. Hem de fer una menció especial a determinats productes que consumim, especialment els envasats, que si be hem localitzat en el mapa en funció de la seva central de distribució és evident que no podem anomenar de proximitat. Café d’Amèrica central, salsa japonesa, cereals de Turquia, pasta seca d’Itàlia, etc són productes que no acompleixen de cap manera la premissa de proximitat. I aquesta és una de les diatribes en les que en tant que consumidors ens hi hem de posicionar. Aquesta és una qüestió recurrent en les nostres converses i trobar un equilibri entre la varietat, la disponibilitat, la qualitat, el nostre potser excessiu sibaritisme i les bases fundacionals de la nostra cooperativa és difícil. És bo mantenir aquesta tensió per no caure en la comoditat irreflexiva i poc a poc anirem madurant un posicionament més raonat. Moltes són les lectures possibles de la qüestió de la proximitat, i voldríem tancar amb la de la proximitat afectiva entre consumidor i proveïdor. Una de les activitats pròpies de les Trementinaires d’El Coll-Vallcarca és la de visitar els nostres proveïdors, conèixer el seu entorn productiu i vital. I és il·lustrant-nos de la mà dels seus gestors, dels que mantenen la terra i les economies locals com accedim, sovint de forma molt inicial, al coneixement del territori.