Posem cara a les Trementinaires. La primera….la UF16!

Presenteu la vostra UF. Qui la formeu? A què us dediqueu? Quan fa que sou Trementinaires?

Hola, em dic Giovanni i actualment sóc l’únic integrant de la UF16. Com es pot endevinar del nom, sóc d’origen italià i visc a Barcelona des del 2005. Aquí, potser per facilitat i rapidesa o potser també pel sobrenom de Giovanni van Bronckhorst (jugador del Barça en la temporada 2003-2007) tothom em diu Gio. Professionalment sóc químic computacional i em dedico a la recerca en camp farmacèutic. Visc en aquest barri tan bonic i peaceful, on he pogut trobar la meva dimensió barcelonina, des de fa uns 2 anys i mig, però vaig conèixer als Trementinaires al març de 2012 i vaig entrar al projecte immediatament.

Què et va motivar a apropar-te a Trementinaires? Tenies alguna experiència prèvia d’aquest tipus, en cooperatives, grups assamblearis, centres cívics, grups veinals…?

 Ja feia temps que buscava un grup de consum crític i responsable i quan vaig conèixer als Trementinaires em va semblar un projecte essencial des del primer moment. Som un grup molt heterogeni i suposo que cada persona te motius diferents per formar part de la cooperativa. Jo en formo part bàsicament per 2 motius principals: un polític i l’altre ecologista que de fet són respostes a parts diferents del mateix problema. Crec que l’actual moment històric fa evident cada dia més de la no-sostenibilitat i l’absurditat del actual model econòmic, polític i social: el capitalisme/consumisme salvatge.

Des del punt de vista polític avui en dia veig essencial practicar un consum crític i responsable amb l’objectiu de canviar l’actual sistema de producció i distribució. Amb l’actual sistema la quasi-totalitat del profit de bens bàsic, com els aliments, està en mans dels grans grups de distribució i de les grans superfícies comercials deixant un marge ridícul als petits i mitjans productors als quals sovint convé més deixar fer malbé els aliments en els camps que recollir-los: abominable!

Des del punt de vista més ecologista, si volem deixar alguna esperança de sobreviure als nostres fills i a les generacions futures, trobo fonamental que apostem pel consum de productes de proximitat i, a ser possible, ecològics.

Encara que no fa molt (des del març 2011) faig part també de un altra cooperativa: Som Energia. Aquesta és una cooperativa de consum i producció d’energia d’origen 100% renovable que representa una alternativa neta i viable a l’oligopoli de les grans comercialitzadores elèctriques.

Què és el que més t’agrada de ser a una cooperativa de consum? I el que menys?

El que més m’agrada és sentir que formo part d’un quelcom autogestionat i funcional que per una banda fa arribar productes de qualitat i proximitat a la meva taula i per un altra, aporta un petit gra de sorra pel canvi d’aquesta societat. El que m’agrada menys? Mmmm, ara com ara no sabria què dir; la veritat és que no li veig molts desavantatges.

Veus viable iniciatives com les cooperatives de consum, o el consum d’aliments ecològics i respectuosos amb l’entorn i de proximitat en un context socioeconòmic com l’actual?

No només veig viables les iniciatives com les cooperatives de consum, sinó que les veig necessàries. Pel que fa al consum d’aliments de proximitat, com he dit a sobre, crec que aquesta sigui l’única alternativa viable si no volem extingir-nos com a espècie del planeta terra. Pot ser que això soni molt fort, exagerat i “extremista”, però si ens informem bé veiem que aquí tot està fatal, i arribarà un dia en el qual les generacions futures no es podran creure les bogeries consumistes i sense sentit que hem estat fent durant anys.

Un anècdota: quan vivia a Itàlia la majoria dels tomàquets que trobava als supermercats venien d’Espanya. Ara que visc a Espanya als supermercats veig molts tomàquets que venen del Marroc. Quan vaig viure al Regne Unit els tomàquets venien de Itàlia… i no estem parlant de productes tropicals que només creixen en un determinat clima, estem parlant de tomàquets!!! Jo crec que tot això és una bogeria sense cap sentit. Te sentit només a una societat capitalista on l’important és el profit econòmic i no pas els productes o les persones.

Pel que fa el consum de productes ecològics cultivats respectant el medi ambient jo sóc òbviament partidari, tot i que penso que això és un privilegi. He llegit articles contraposats sobre el tema i sent crític, he de dir que no estic convençut de que el mètode de producció estrictament ecològic pugui assegurar l’alimentació per als 7,000 milions d’habitants actuals del planeta terra i per als 10,500 milions estimats pel 2040. Sobretot considerant la indústria de la carn i els cultius per l’alimentació del guanyat. No sé, les meves idees sobre aquest tema estan en evolució constant i necessito llegir més per arribar a una opinió més madura.

 Com t’imagines el consum en la nostra societat d’aquí a cinc anys?

M’agradaria contestar que me l’imagino més crític, conscient, de proximitat, etc. Però la veritat és que no penso que d’aquí a 5 anys canviarà tant. Segurament el món de les cooperatives de consum serà més poblat i l’alternativa que representem es consolidarà; però hi ha una gran part de la societat que per falta de temps, interès, coneixements o consciencia veu la nostra alternativa com a supèrflua, incòmoda i cara. Espero que la gent que formi part del món del consum crític (cooperatives, comerç just, etc.) tingui la capacitat de transmetre a la resta, les raons ecològiques, polítiques i socials d’aquesta elecció. Com a societat de consum globalitzada del segle XXI ho necessitem. Els motius sobren.