Feeds:
Entrades
Comentaris

Dissabte vam fer una visita per conèixer els beneficis de l‘aigua de mar a mans de La Fundació Aquamaris. A primera línia de mar, al cor de Badalona, i amb un dia espectacular ens trobem amb l’Oriol perquè ens expliqui les principals formes d’ús de l’aigua de mar.

Ens explica del beure, del cuinar, de l’ús terapèutic i fins i tot del rec. Atents i força sorpresos de les dades que ens dona, acabem amb moltíssimes ganes d’anar a recollir aigua. Ens endinsem, a través del pont del Petroli, a un mirador fantàstic de la ciutat habilitat l’any 2009, un passeig portes al mar. Amb la galleda, la corda i l’embut omplim les garrafes. D’aquí neix un nou comando a la Cooperativa: serà el comando sal? A la propera assemblea s’acabarà de batejar.

Abans de marxar no pot faltar un bon brindis amb aigua de mar amenitzat pel mestre Rigo!

Poder-nos reconciliar amb l’essència que ens ofereix el mar és una oportunitat per re connectar amb el nostre inconscient, per adonar-se i recordar-nos de la unicitat que existeix en la natura i per tant en tots els àmbits de la nostra vida.

L’aigua de mar es poèticament la metàfora perfecta que ens ajuda a prendre una comprensió holística i directa de tot el que ens rodeja. Aquesta conté tota la informació requereix per no oblidar qui som.

En la propera assemblea brindarem amb un xarrup d’aigua de mar. Salut!

Resum de la conferència

L’aigua de mar conté 80 elements de la taula periòdica.

Tots els elements que estan en blau es troben en diferents proporcions a l’aigua de mar.

Imatge1

L’Aigua de mar és 4 vegades més salada que el nostre cos, es a dir l’aigua de mar te 36 grams per litre i el cos te 9 grams per litre.

La proporció de l’aigua de mar fa milions d’anys quan van aparèixer els primers microorganismes tenia un dosificació de 9 grams per litre, la quantitat que te avui el nostre cos i el de la resta d’animals, però al llarg dels anys ha augmentat la mineralització degut a l’aportació de minerals dels rius.

L’aigua es pot prendre hipertònica, es a dir 36 grams per litre , és la proporció actual del mar. O be isotònica 9g per litre d’acord a les proporcions actuals del nostre cos i el mar prehistòric.

Forma de prendre-la:

Les quantitats màximes recomanables son 1/4 litre d’aigua de mar al dia de forma isotònica o hipertònica. Com més repartida al llarg del dia millor, per no sobrecarregar els ronyons. Es pot trobar la forma de prendre que t’agradi més (amb llimona, amb suc…).

Cuinant amb aigua de mar perds alguns minerals però tot i així incorpores molts més minerals que si li afegeixes sal comú als guisats, a més la qualitat de l’aigua és millor que la de l’aixeta clorada perquè biofísicament es troba desenergetitzada.

La sal actual

La sal refinada és tòxica donat que solament conte clorur sòdic, manquen la resta de minerals.

L’Oriol ens recorda la connexió entre els diferents minerals i la necessitat del nostre cos d’estar ben mineralitzat perquè la manca d’un mineral pot provocar que un altre mineral no sigui ben assimilat per el cos.

Recomana fer-nos nosaltres la sal perquè fins i tot la sal de mar ecològica que ens subministren no té tots els minerals que té originalment l’aigua de mar, degut als processos múltiples de decantació. En cada bassa de decantació desapareixen varietats de minerals per evaporació simple.

L’Aigua de mar regula l’equilibri entre els minerals del cos interactuant sinèrgicament connectant les cèl·lules.

Imatge2

Per cuinar

La quantitat de l’aigua de mar per cuinar depèn dels aliments, per exemple la pasta 20%, cal fer proves pel gust de cadascú, però mai posar 100 % aigua de mar perquè surt molt salada.

L’aigua de mar es un potenciador del sabor dels aliments i augmenta l’energia.

Hem d’aprendre a escoltar el nostre cos, a identificar la sensació quan ens falten minerals. Si ens passem d’aigua de mar el que tindrem és una diarrea.

D’on podem agafar aigua de mar?

Depèn del lloc on agafes l’aigua, la proporció de minerals serà diferent. Però te diversitat de minerals igualment.

No es recomana aigua de mar tractada per treure-li algun mineral (boro, per exemple) pels sistemes d’extracció i perquè poden descompensar altres minerals.

La podem agafar d’on vulguem. Amb sentit comú. Millor lluny dels emissaris de clavegueram i de les rieres.

Que no hagi plogut (4 dies després de ploure), que el mar no estigui remogut, si s’agafa a la vora del mar que estigui neta i a 50 cm sota la làmina d’aigua i no al fons.

Parts mes brutes del mar: a la superfície poden haver-hi olis i els metalls pesats precipiten al fons.

Com més endins, millor. Si hi ha roques, millor perquè hi haurà menys sorra, que de totes formes precipita al fons de l’ampolla.

Per obtenir-la de la fundació Aquamaris

Faciliten l’accés a l’aigua de mar. 50 € any. No certifiquen l’aigua. Soci col·laborador. La filtren (elimina alguns microorganismes, evita microalgues).

Les cooperatives tenen l’opció d’ associar-se amb la fundació, aportació és de 10€ per UF.

Sobre els envasos de plàstic: millor guardar-la en vidre, el plàstic al sol pot desprendre algunes substancies tòxiques, però és un mal menor.

Els peixos són el filtre del mar, seria convenient deixar de menjar peixos grossos que poden tenir quantitats importants de metalls, entre ells el mercuri.

Guardar-la a un lloc fosc, sec i fresc, per una bona conservació.

Si fa olor de mar: llençar-la, triga unes 2 setmanes en fer-se mal bé si te molts microorganismes.

Després si ja no s’ha fet mal be pot durar molt temps.

Si prens aigua en mal estat pots tenir una gastroenteritis. Els bitxos morts no són cap problema. Els bitxos podrits si, i es nota amb l’olor.

L’aigua d’Aquamaris prové del nivell freàtica, tenen un pou de 25 metres. Tenen dues tomes una que passa per un filtre de raigs d’infrarojos i l’altre sense, aquest últim conté mes microorganismes que són bons pel cos, cada soci decideix com la vol.

Els minerals són els mateixos en aigua viva que en aigua filtrada però la viva te microorganismes com el zooplàncton i fitoplàncton que acceleren l’absorció.

L’ Avantatge d’agafar-la del pou és sobretot quan hi ha temporal de mar perquè l’aigua no queda afectada. Inconvenient: temporal de pluja fa baixar una mica la concentració de sals.

No obstant ells creuen que lo ideal es agafar-la del mar en condicions meteorològiques adequades.

Per fer sal: safata de vidre pyrex. Pintada de negre per augmentar la calor a (amb esprai).

Es posa 1 dit d’aigua de mar i es deixa evaporar.

Es pot fer dins d’un hivernacle o bé sobre dels radiadors a l’hivern. Es pot tapar amb un drap perquè no hi entri la pols. En 1,5 dies aproximadament tens sal.

Ús terapèutic:

L’ús terapèutic és divers. Cal fer esment que a Managua hi ha hospitals que curen numerables malalties amb aigua de mar, malnutricions, psoriasis i moltes més. Podeu veure a internet entrevistes a la Doctora Teresa Ilari, ella ha promogut la instal·lació de dispensaris d’aigua de mar al llarg de Nicaragua i és una gran precursora dels beneficis curatius de l’aigua de mar.

Un exemple seria fer-se una diàlisis natural per osmosis:

En una banyera amb aigua calenta de l’aixeta hi afegim 3 o 4 kg de sal normal. Es recomana 1 cop per setmana. Extreus toxines. No cal q sigui de mar. 1 hora a la banyera. En persones que han fet quimioteràpia l’aigua queda negra. Mínim 36 grams de sal per litre (si et passes de sal no passa res).

Oferiment d’Aquamaris

Aquamaris es va oferir a venir a la cooperativa a fer la conferència pels que no van poder venir.

Reflexió final

Aquesta informació no és d’interès de les grans farmacèutiques, estic convençut que el poder curatiu de l’aigua de mar podria ajudar molt a eradicar la fam al món, només caldria transmetre aquest coneixement amb l’exemple propi.

L’exemple de la balena, el mamífer més gran de la terra que es nodreix filtrant tones d’aigua captant tots els nutrients del mar és senzillament revelador. Només cal un canvi de creences i recordar que som auto reparables, caldria reprendre la responsabilitat de la nostra salut.

Recull de fotos i web d’Aquamaris

Us deixem un recull de les fotos de la sortida, informació de la Fundació Aquamaris i una mica de bibliografia:

http://www.aquamaris.org/

El poder curativo del agua de mar: Dr. Angel Gracia i DR. Hector Bustos-Serrano; editorial Morales i Torres editores, sl

La dieta del delfín; Ángel Gracia Rodrigo i Ángel Gracia Hidalgo

La cura de agua de mar: René Quinton; editorial Obelisco

 

Anuncis

Amb les Trementinaires de Vallcarca- El Coll volem també descobrir de primera mà tot el què consumim. Regularment organitzem sortides per conèixer els nostres proveïdors.
Aquest setembre hem organitzat la visita a L’Espunyola per conèixer l’origen de la carn de vedell ecològica que consumim.
És el projecte de Salt de Colom. Són ramaders i productors del Berguedà. Ens ha rebut, molt amablement, el Josep però s’hi dediquen tota la família.
Salt del Colom és una casa de pagès on tota la família hi posa de la seva part a les diferents tasques que s’hi realitzen. Des dels treballs de conrear la terra i la cria del bestiar fins a l’elaboració i distribució del producte elaborat.
Fa moltes generacions que entenen que el tracte amb la terra i els animals és molt més que un treball, és una filosofia de respecte i companyonia cap a qui realment dóna els fruits d’aquesta vida. L’ objectiu de Salt de Colom és oferir el millor producte, amb total transparència, fins a arribar al consumidor final.
En Josep ens ha explicat què ecològic vol dir que en la seva finca no entren ni productes químics de síntesi, ni organismes modificats genèticament (OMG), ni medicació al•lopàtica per als animals, tant persistents a la natura i als organismes vius. S’utilitzen mètodes preventius i fitoteràpia.
Els productes són certificats amb el segell europeu i el CCPAE, de l’organisme de control de la comunitat autònoma de Catalunya.
La vedella ecològica, criada a la finca del Salt del Colom, creix i s’alimenta en llibertat a les seves pastures. La seva alimentació es complementa amb farratges i grans de cereals ecològics sense cap additiu.
A Salt de Colom no hi ha intermediaris, cultiven la terra, alimenten els ramats i distribueixen els aliments finals.
Ara que ja hem vist les vaques, i les instal.lacions de Salt de Colom ens acomiadem del Josep i dinem tots plegats a Bagà.

Gràcies al Jordi i l’Anna per l’acollida al fantàstic pati i les meravelloses vistes a la Serra del Cadí.
P1280894 P1280913 P1280921 P1280925 P1280936P1280939

El passat 16 de maig la Cooperativa de Consum Crític Trementinaires del Coll-Vallvarca va encarregar-se per cinquè any consecutiu de la preparació del dinar popular de la festa de la Primavera Verda en el Parc de la Creueta del Coll, un acte que ja fa 10 anys que se celebra en el parc durant el mes de maig. Allà ens vam reunir una bona representació de les entitats del barri, coordinades des de el Centre Cívic del Coll – La Bruguera, disposades a donar-se a conèixer entre els veïns, a conversar i a presentar els diferents projectes. Afortunadament el temps va acompanyar i vam gaudir durant tota la jornada d’un sol esplèndid. Les Trementinaires, com a primer pas, vam quedar divendres a la tarda al mateix Centre Cívic, que va cedir les seves cuines, per anar preparant el fons de la paella, així com els deliciosos hummus i crema de carabassó que formarien el primer plat. Va ser una tarda de treball, però també amena i divertida on, dirigits sempre la xef Laura, es va començar a donar forma al menú gràcies al qual les entitats del barri i els veïns recarregarien forces durant la jornada. A les 10 de la nit, i després de varies hores de xup-xup, ja teníem un sofregit de tomàquet i ceba que feia goig. Quedava la resta pel dia següent. Dissabte, ben d’hora, ben d’hora, les Trementinaires ens vam ajuntar de nou per transportar els estris necessaris del nostre local al Parc de la Creueta i poder començar a muntar la carpa i l’espai de cuina, on durant tot el dia estaríem presentant i informant del nostre projecte al veïns. Paral·lelament, la paella va anar agafant forma al incorporar les verdures: carxofes, mongeta tendra, pastanaga i espàrrecs, desprenent amb el procés una bona olor que feia que molta gent s’apropés al nostre estand-barra a xafardejar. Pocs minuts després de les dues el dinar ja estava llest i va començar lo bo: cues de gent, plats i begudes que se servien, nervis per si hi hauria menjar per a tothom… P1280203 P1280201 P1280192 P1280226afortunadament tot va a sortir bé, no es va quedar ningú amb gana i tots els plats van agradar molt. Amb la gent ja ben tipa, va a ser nostre torn i vam poder gaudir també del producte del nostre treball i del bon dia que feia. En resum, una Primavera Verda més on les Trementinaries participem amb el dinar popular. Tots molt contents i amb ganes de tornar l’any que ve per continuar creant barri, ciutat i consciència en el consum. Per molts anys Primavera Verda!

El passat dimecres dia 20 de maig vam organitzar un taller de sabó natural al Centre Cívic del Coll. Una activitat que s’emmarcava dins la programació de la Primavera Verda 2015. Vam passar molt bona estona al costat dels veïns del barri que es van apuntar al taller. Aquí us deixem la recepta per si voleu provar-ho a casa i les fotos de tot el procés. D’aquí 4 setmanes ja tindrem els sabons a punt!

Material

Un pot de vidre per fer la barreja, un recipient de plàstic que servirà de motlle, un pal de fusta per remenar, una cullera sopera. És recomanable posar-se guants i davantal.

Reactius

100 ml d’aigua (de l’aixeta), 120 ml d’oli domèstic usat, 2 cullerades soperes de sosa càustica. Per fer-ne més quantitat vegeu les proporcions de la taula que us adjuntem a sota.

Procediment bàsic

Posem els 100 ml d’aigua al pot de vidre. Tirem les dues cullerades soperes de sosa i es remena fins a la dissolució total (la temperatura començarà a pujar). Cal prendre totes les precaucions perquè un esquitx pot provocar una cremada i atenció, també, a mantenir el pot prou lluny per a no respirar-ne els vapors, i, sobretot, seguir el procediment: SEMPRE L’AIGUA PRIMER, NO AFEGIU MAI AIGUA A LA SOSA.

Afegir lentament els 120 ml d’oli usat i remenar amb el pal de fusta, sempre en el mateix sentit i sense parar, durant mitja hora. Quan s’arriba a obtenir un aspecte cremós, ja ho tenim!

Ho aboquem al recipient de plàstic i al cap d’unes 4 o 5 setmanes ja podrem desemmotllar el sabó. El sabó necessita un parell de setmanes perquè perdi les restes càustiques, en aquest temps, és millor no fer-ho servir a la pell.

Per a alternatives, … olors …. colors …. EXPERIMENTEU!

20150520_192058  20150520_193511 20150520_202828 20150520_20274720150520_20280220150520_19202820150520_20300820150520_201553 20150520_202751

Taula de proporcions

taula proporcions sabó

Aquest dissabte 16 de maig serem a la Festa Verda i Mostra d’Entitats 2015 a la Creueta del Coll. Per cinquè any consecutiu prepararem una paella ecològica. Us llepareu els dits! Ja podeu consultar tota la programació: 1431541599_cartell festa verda 15 http://ccivics.bcn.cat/files/1431542742_programa%20de%20ma%202015.jpg Us hi esperem,

En el moment de participar en una cooperativa de consum agroalimentari, una de les premisses bàsiques és la de proximitat. Volem que els productes siguin ecològics, de proximitat, que provinguin en la mesura d’allò possible directament del productor, amb el que s’estableix una relació comercial de confiança. En aquesta entrada volem tractar la qüestió de la proximitat. Una de les primeres tasques és la de comprendre què és la proximitat. Se n’ha parlat molt de l’etiqueta “Km0” relacionada amb la també etiqueta de “Slow food”, però no s’ha establert una definició unívoca per referir-se’n. A més, el nostre entorn urbà i metropolità pateix d’una disponibilitat de productes de proximitat real molt reduïda. Dit això, en tant que consumidors, sempre valorem dels nostres proveïdors que estiguin tan a prop com sigui possible del nostre àmbit de consum, i per aquest motiu hem fet una primera aproximació a la distribució territorial dels nostres proveïdors.

(Per una visualització òptima premeu l’opció pantalla completa) Una de les primeres impressions és l’elevat nombre de proveïdors que alimenten la nostra cope. I sí, així és. Disposem d’una “oferta” de productes molt rica i aquest fet es tradueix en una localització molt variada de productors/proveïdors, de tal manera que si be és cert que es genera una mobilitat elevada dels productes per la poca concentració dels mateixos, també podem afirmar que l’impacte econòmic de la nostra cope, encara que sigui molt humil, arriba a molts indrets de la nostra geografia. Indrets en els que es localitzen projectes d’economia productiva que respecten i sovint milloren la gestió i ús del territori. Una segona lectura és la de la intensitat de consum, d’aquesta manera podem observar que més d’una tercera part del volum econòmic generat per la nostra cooperativa rau en el proveïdor de fruites i verdures, localitzat al Parc agrari del Baix Llobregat, la zona agrícola metropolitana sotmesa, al nostre entendre, a una més forta pressió urbanística. Altres proveïdors són més petits en volum si be hem comprovat que valoren molt positivament la nostra aportació al projecte i mantenim una relació constant que fa possible la seva pervivència en un entorn comercial i de consum agressiu i depredador. Hem de fer una menció especial a determinats productes que consumim, especialment els envasats, que si be hem localitzat en el mapa en funció de la seva central de distribució és evident que no podem anomenar de proximitat. Café d’Amèrica central, salsa japonesa, cereals de Turquia, pasta seca d’Itàlia, etc són productes que no acompleixen de cap manera la premissa de proximitat. I aquesta és una de les diatribes en les que en tant que consumidors ens hi hem de posicionar. Aquesta és una qüestió recurrent en les nostres converses i trobar un equilibri entre la varietat, la disponibilitat, la qualitat, el nostre potser excessiu sibaritisme i les bases fundacionals de la nostra cooperativa és difícil. És bo mantenir aquesta tensió per no caure en la comoditat irreflexiva i poc a poc anirem madurant un posicionament més raonat. Moltes són les lectures possibles de la qüestió de la proximitat, i voldríem tancar amb la de la proximitat afectiva entre consumidor i proveïdor. Una de les activitats pròpies de les Trementinaires d’El Coll-Vallcarca és la de visitar els nostres proveïdors, conèixer el seu entorn productiu i vital. I és il·lustrant-nos de la mà dels seus gestors, dels que mantenen la terra i les economies locals com accedim, sovint de forma molt inicial, al coneixement del territori.

Feia temps que hi rumiàvem i en teníem ganes i per fi ho hem fet realitat. La persiana de la cooperativa ja té personalitat. Un grafit, amb italià graffiti, pintat pel gran artista #feoflip (http://basuravisual.blogspot.com.es) ens reflecteix que som i qui som per dins.
Representa una torre d’elements en equilibri que entre tots ells formen la cooperativa. Com petites personetes anem construint una forma de consum agroecològic i crític, al fons la ciutat.

Si passeu un dimecres qualsevol entre 18.00 i 21.00h del vespre la persiana sempre la trobareu pujada, és el moment de fer i desfer les caixes, pesar la fruita, repartir els làctics, el pa, la carn i molts altres productes que consumim. Rebem els proveïdors, preparem les cistelles i ho deixem tot llest per la setmana següent. Però quan la persiana està baixada també volem ser visibles al barri, que tothom ens conegui i qui vulgui pugui formar part d’aquest projecte que ja fa 8 anys que està en marxa. Actualment som 16 UF, unitats familiars que en diem nosaltres, però podem ser molts més. Si vols més informació de la Cooperativa Les Trementinaires vinculada als barris del Coll i Vallcarca envia’ns un mail a : altavallcarca@gmail.com i t’explicarem com funciona i com pots formar-hi part.
Quan ara passis pel carrer Aldea nº 8 ja sabràs què s’hi cou!

Així es va anar fent el grafit:

les trementines B IMG-20150305-WA0001IMG-20150305-WA0000 IMG-20150312-WA0002Us agrada com ha quedat?